dilluns, 14 abril de 2014

Les Singularitats Gramàtiques de Gregorio Herráinz

Maria Luisa Calero
En el capítol titulat Apuntes sobre las ideas lingüísticas de Gregorio Herráinz -publicat dins Homenatge a Jesús Tuson (ed.Empúries, 1999)- Maria Luisa Calero, catedràtica especialitzada en lingüística general; realitza una defensa de tots aquells pensadors (ja sigui en l’estudi del llenguatge o en qualsevol altre àmbit del coneixement humà), que, tot i haver elaborat una producció teòrica interessant, han quedat eclipsats per altres figures considerades per la història i els erudits posteriors com a més rellevants.

Concretament, l’autora duu a terme un meravellós exercici d’historiografia de la lingüística al rescatar la figura i les singularitats teòriques de Gregorio Herráinz y de Heras; gramàtic espanyol del S.XIX que, per més que va dedicar tota una vida a la pedagogia de la gramàtica, ha acabat esdevenint una de les figures secundàries de l’estudi del llenguatge. Al llarg del capítol s’aprofundeix de manera específica en la concepció de la gramàtica del castellà i les seves aportacions en el camp de la semàntica, l’ortografia i la sintaxi.


El lector en cap moment es troba sol en aquest viatge; els comentaris omnipresents de Maria Luisa Calero il·lustren de forma precisa la relació de les idees castellà amb les d’altres estudiosos coetanis, en realcen la especificitat, i amb visió crítica les valoren. D’aquesta forma, Apuntes sobre las ideas lingüísticas de Gregorio Herráinz acaba esdevenint, gràcies a l’habilitat expositiva de Maria Luisa Calero, un text molt enriquidor, rigorós i ple de cientificitat històrica; alhora que intel·ligible per al lector no versat en el tema. Constitueix, doncs, una dissertació de gran valor pedagògic.

dissabte, 5 abril de 2014

La importància de la linguodiversitat


Albert Bastardas i Boada
Albert Bastardas i Boada
El sociòleg i filòleg Albert Bastardas i Boada una vegada més, ens mostra la seva gran capacitat d’anàlisi i crítica través del seu comentari sobre la linguodiversitat titulat “Manteniment diglòssic i substitució lingüística: notes per a una continuïtat de la linguodiversitat”.

Es tracta d’un capítol que pertany al llibre Homenatge a Josep Tuson ( Empúries, 1999). Bastardas reflexiona sobre la diversitat lingüística i proposa uns principis per mantenir-la. Posa èmfasi en el fet que els poders públics són els responsables de transmetre una ideologia que afavoreixi la diversitat i igualtat lingüístiques.

Mitjançant la seva ressenya, Albert Bastardas transmet la importància que té preservar la riquesa lingüística. Així doncs, incita als lectors a lluitar per un món que vulgui mantenir la diversitat de les llengües. D’aquesta manera es formaran persones intel·ligents que seran capaces de saber utilitzar els recursos lingüístics que tinguin al seu abast. En definitiva, tenim davant dels nostres ulls un gran comentari reflexiu.

dimarts, 25 març de 2014

Innovacions lingüístiques de la gramàtica racionalista espanyola


Entre els molts i cèlebres gramàtics espanyols del segle XIX, un en especial suscita el comentari titulat “Apuntes sobre las ideas lingüísticas de Gregorio Herráinz”, redactat per la catedràtica de lingüística general de la Universitat de Córdoba María Luisa Calero Vaquera.

Publicacions de la RAE
Compilat dins de Homenatge a Jesús Tuson (Empúries, 1999), la catedràtica ens obsequia amb una fascinant anàlisi de la historiografia lingüística de la gramàtica espanyola basada en les idees lingüístiques explotades pel gramàtic racionalista espanyol Gregorio Herráinz. Desconegut per a molts, descobrim en Herráinz un pioner i innovador en el camp de la lingüística espanyola, gràcies a la seva modernitat i el seu desig de renovació gramatical.

I és que Herráinz, segons Calero Vaquera, destaca no només per la seva afiliació doctrinal sinó també pel seu enginy inventiu. Dels nombrosos conceptes revolucionaris que proposa, cal posar en relleu el terme que Herráinz defineix com a gramàtica –el que actualment coneixem com a lingüística– i la seva revolucionària reforma ortogràfica de la llengua espanyola.

Ens trobem, doncs, davant d’una breu però sinòptica ressenya que recull les nocions cabdals de l’obra de Gregorio Herráinz. Els succints apunts de Calero Vaquera no només delecten per l’enginy d’Herráinz, sinó també per la patent passió que la catedràtica demostra en el seu discurs. Tota una joia per la lectura.

text d'Anna Castillo

dilluns, 10 març de 2014

L'heroi i la paraula compassiva


Molts treballadors fan cada dia la seva feina tant bé com poden, és a dir, amb tota la capacitat i atenció. Hi ha una pràctica laboral molt interessant que consisteix a muntar un aparador on figura el nom i el retrat del treballador del mes. Potser sí que és adient fer públics els reconeixements als treballadors. I tant que sí.
Ervigio Corral, el 2004

En el món de la comunicació hi ha un treballador que, ara fa deu anys, va ser exemple de coratge i humanitat. Va ser durant els terribles atemptats de l’11 de març de 2004. El seu nom és Ervigio Corral. Era el cap dels serveis d’emergència de Madrid, el Samur. “Em va tocar donar més de cent males notícies”, ha dit recentment E. Corral.

Era una feina per a la que ningú l’havia preparat, a ell ni als seus companys. Davant la tragèdia, tres membres del Samur van assumir la tasca d’informar els familiars. A Ervigio Corral li va correspondre informar de les primeres 120 persones mortes. Ho va fer un per un, durant 24 hores d’angúnia i compassió.

Aquest especialista dels serveis d’emergència es va veure fent una tasca nova i dramàtica. En el món de la comunicació s’acostuma a elogiar l’oratòria d’un polític, l’enginy d’un literat, la facúndia d’un dictador... Però aquests actors, generalment considerats amb un tracte de favor, queden empal·lidits davant professionals que comuniquen noticies de dolor amb tacte i bondat.

En el seu moment, Ervigio Corral va formar part d’una llista d’herois feta pels periodistes. L’heroi de l’11 de març de 2004 ha recordat, en aquest desè aniversari dels atemptats, el paper de tants companys seus. Gràcies.

diumenge, 16 juny de 2013

Hem publicat fa uns mesos a l'editorial de la Universitat Oberta de catalunya (UOC) un llibre sobre retòrica, en les versions catalana i castellana. És De Retòrica. La comunicació persuasiva.
Portada de l'edició en català
Portada de la edición en castellano
Recollim tot seguit la presentació del seu contingut, tal com figura a l'edició castellana.
El Arte Retórica se presenta aquí en sus aplicaciones para la argumentación, la educación, la creación literaria, la política y la introspección personal. La palabra es un instrumento de transformación del mundo, de cooperación social y de dominio. El elemento común a estos efectos es la capacidad persuasiva de la comunicación .Y el origen de su estudio aparece entre los antiguos con la retórica. El tema de este libro es la retórica, el arte de convencer. Tras una interesante visión histórica, el autor trata de una realidad apasionante e inquietante: el uso político del lenguaje y sus efectos persuasivos. Y concluye con la reflexión sobre el influjo de este fenómeno en la identidad de la persona.

Este libro se edita paralelamente en español y en catalán. Información sobre la versión catalana:
http://www.editorialuoc.com/deretrica-p-953.html?c...
Temática: Historia de la lingüística, Historiografía lingüística, Retórica
Índice
1 Prólogo
2 Sub judice
3 Tarea de esclavos y sofistas
4 Pescadores de perlas
5 Gloria y poder
6 Sujeto y objeto del deseo
7 Peroración
8 Referencias bibliográficas
Colección: Manuales (Comunicación)
Formato: paperbound
Págs.: 116
ISBN: 9788497885

dilluns, 3 juny de 2013

Teacher nostre

El darrer dia de curs, un alumne, en Cristian, ha llegit un text que remeda una pregària. Amb un sentit festiu, de tancament de curs en armonia i joia, ha composat una espècie de poema que resumeix els punts forts de les nostres sessions.




Teacher nostre

Teacher nostre que estàs a la UB,
santificada sigui la lingüística.
Vingui a nosaltres la paraula de Chomsky.
Facis la voluntat de Tuson a tota la casa de la llengua.

Dóna’ns avui les LABs* de cada dia
i perdona si oblidem el resum d’Eco,
com perdones quan no podem venir a classe.
No ens deixis fer la classe a l’aula.
Millor fem-la al jardí.
Amén!

(per Cristian Muñoz Ambrona)

*LABs, lectures i activitats breus assignades durant el curs.

dimarts, 28 maig de 2013

Varietats dialectals

La sociolingüística és la disciplina que estudia els diferents aspectes de la societat que influeixen en l’ús de la llengua, així com les normes culturals i el context en el qual es desenvolupen els seus parlants. De les branques que en deriven, ens centrarem en dues: La primera, el variacionisme s’ocupa principalment de l’estudi de la variació lingüística i del canvi lingüístic. Estudia les diferents variants lingüístiques que es donen en grups de persones, separades per certes variables socials com la religió, nivell educatiu, nivell socioeconòmic, professió, etc. Per altra banda, la sociolingüística sincrònica es centra en l’estructura sociolingüística i en les variacions lingüístiques depenent de la situació i l’actitud dels parlants. Una llengua presenta varietats conegudes com a dialectes, com és sabut.

El parlar dels que la gent de poble anomenem vulgarment “xaves” es caracteritza per un accent molt més obert pel que fa a la pronúncia, al contrari de la nostra, que és molt més tancada, i això fa que el contrast dins una conversació entre una persona d’una zona dialectal i una d’una altra sigui notable, i encara més si una de les dues persones ho fa en castellà. I és que situacions com aquestes les he pogut viure de primera mà, com és la següent:

Havia acabat el meu primer examen de llengua russa i, entregant-lo, una companya del costat va preguntar-me, amb un accent molt fi: “¿Cómo te ha ido el examen?”, i jo, tot confiat vaig respondre-li amb un accent tancat i descuidat: “Poca sé pa si aprovaré o suspendré...” (No sé si aprovaré o suspendré...), i puc assegurar que la seva cara d’incomprensió va dir-m’ho tot sense necessitat d’obrir la boca.


Experiències com aquestes, però, poques vegades tornaran a repetir-se. Sentir cada dia aquest tipus de parla fa que a poc a poc es vagi imposant a la meva, però no de manera absoluta. Sempre quedarà aquella paraula sense la qual no et pots expressar, o aquella vocal que et sonarà tan bé dir-la com la has dit sempre, que res farà que canviï.

dilluns, 27 maig de 2013

Catalenglish

Cada cop és més freqüent sentir una paraula anglesa en mig d’una frase o discurs en català, sobretot entre la gent jove. Però, és una moda temporal? És un fet que afectarà la llengua catalana, així com també l’espanyola o altres? Com es pot fer per aturar aquest fenomen?
A través de les xarxes socials, cada vegada més, els joves fan servir paraules, expressions i frases en anglès, bé sigui perquè és més curt, perquè es considera que és una llengua millor o perquè implica modernitat. És cert que també se’n fa ús d’altres com el francès, l’italià, l’alemany, etc., però és l’anglès la llengua més estudiada, un requisit gairebé obligat per a qualsevol feina que faci una persona, per viatjar, per veure pel·lícules o sèries, entre altres coses. Així doncs, es pot entendre i trobar fins i tot normal que molta gent es passi al carro de l’anglès, encara que no hauria de ser-ho.
Alguns lingüistes creuen que això pot crear que amb el temps les llengües vagin acceptant cada cop més neologismes provinents d’aquest idioma, i acabin sent barreges cada cop menys intel·ligibles i precises. Poca gent utilitza la carmanyola, ara fan servir el “tupper”, de la mateixa manera que no fan un àlbum de fotos, sinó un “book”, i així moltes altres coses, que en dirien “other things”.
Les xarxes socials han jugat un paper molt important en el desenvolupament d’aquest fenomen. Tot allò relacionat amb intranet, la interacció amb la resta del món, els xats, etc., han fet que s’utilitzés un idioma com a llenguatge universal, i aquest s’ha estès cap a altres àmbits poc a poc, fins el punt que dues persones catalanoparlants utilitzin en mig de la seva conversa alguna expressió en llengua anglesa, i que aquest fet no sigui quelcom anormal.
Un altre fet que hi ha influït molt han estat els cartells d’establiments i la publicitat, que han anat adquirint aquesta llengua com una de les principals per anunciar-se, i inicialment fer més exclusiu i cridaner el producte, tot i que, a hores d’ara, ja no n’és, d’exclusiu, perquè allò estrany és que no hi hagi anglès a un anunci.
S’ha de fer entendre a la gent que cada llengua és important, que no s’ha de menystenir la pròpia per tal de ser més modern. La riquesa d’un idioma s’alimenta amb l’ús dels seus parlants, i aquests no han de substituir una paraula per una altra d’un idioma diferent, ja que així el que poden fer és que perilli i acabin creant una mescla nova.
També cal saber que no hi ha una llengua millor, totes són úniques i diferents, i estan carregades de cultura, història i ideologia que serveixen de vincle unitiu entre els seus parlants. És molt positiu per a la gent el fet de conèixer com més llengües millor, sobretot ara, amb la globalització, els viatges a altres països per vacances, feina, etc., ja que permet una major comunicació amb la resta del món i països, però aquest fet no ha de comportar la transposició de l’ús d’aquestes en àmbits en els quals no té sentit utilitzar-les. Algú pot pensar que això és creativitat, una manera de modernitzar la llengua i reformar-la, però és ben al contrari. El que es fa és perdre diferencialitat amb la resta d’idiomes.
L’anglès no és la millor llengua, senzillament, s’ha escollit com una llengua útil per comunicar-se universalment amb tot el món, ja sigui per la seva poca artificiositat gramatical o la seva capacitat de síntesi o perquè és l’idioma de la gran potència mundial actual. El fet és que ningú pot assegurar que ho segueixi sent sempre, potser en un futur no gaire llunyà aquesta llengua universal serà el xinès, o el rus. Per aquest motiu, la població no es pot aferrar a una llengua com si fos l’única del món. Si es té llibertat per escollir, s’ha d’escollir aquella més fràgil per tal que no es perdi. Prou que s’han perdut llengües a causa de la imposició d’altres amb més èxit i hegemonia, que no siguin els propis parlants que escullin abandonar els idiomes amb els quals han crescut. La sociolingüística és la branca de la lingüística que s’encarrega d’estudiar tots aquests fenòmens perquè són la relació de parlants i llenguatge.
Els lingüistes han de conscienciar la societat d’aquest fenomen, fer-li veure que no és una cosa sense importància, sinó que pot trencar l’estabilitat de qualsevol llengua, també el català, pel fet de ser una llengua amb pocs milions de parlants i també perquè afecta la varietat i riquesa de vocabulari i expressions.

Així doncs i per tal de concloure, cal aturar aquest esdeveniment de substitució de paraules de qualsevol llengües per d’altres angleses i la imposició d’aquesta llengua que és hegemònica i internacional a hores d’ara, a fi de no perjudicar llengües minoritàries, de les quals un exemple podria ser el català.

dissabte, 25 maig de 2013

Quan es diu que parlem per Internet, conversem?



La distribució i administració del lleure, així com les nostres noves preferències comunicatives i maneres d’interactuar han canviat. Davant d’aquesta novetat no ens podem quedar curts de conceptes ni de significats.
Si fins fa uns deu anys la interacció social es basava en una comunicació oral i simultània, en la qual el llenguatge corporal hi tenia molt a dir, avui en dia cada cop és més corrent sentir un “parlem pel fèis” o un “t’envio un guàtsap”.

Quan ens referim a aquests nous actes comunicatius emprem el verb parlar. Vist això, es podria inferir que englobem les situacions comunicatives reals i virtuals en un mateix hiperònim. Segurament tots estaríem d’acord que aquest és el mot conversa.
Però segons els glossaris de termes lingüístics una conversa és:

"un entorn comunicatiu oral, interactiu, espontani i informal, l’estructura del qual és l’intercanvi lingüístic -mútuament satisfactori- a partir de torns de paraula."

Sorpresa! Parlar pel fèis o pel guats no és conversar car no s’acompleix el primer adjectiu de la definició.
Quin marron! Com ho solucionem?
  • Mantenint la definició que tenim i concloure que la interacció amb els contactes del fèis és un xatPerò segons el diccionari.cat, ha de tenir lloc entre diverses persones i a Internet, quelcom que no sempre s’acompleix. I a més, malgrat que parlar pel fèis i pel guats sigui molt semblant, el darrer està lligat al telèfon.
  • Modificant la definició per encabir-hi noves realitat.
  • Creant una paraula col·loquial que pogués ajuntar el que se sol anomenar missatgeria instantània i considerar-lo hipònim d’un concepte de conversa revisat.

Tants caps, tants barrets. I un lingüista i un filòleg, tres opinions. Discutir conceptes i definicions és delicat. Jo ja m’imagino els professionals del llenguatge discutint als bars i a les tarimes si una conversa també pot tenir lloc a la xarxa.