Comentari fet a l'article "Quant costa aquesta oferta?"
Autor: Xavier Laborda
Data: 1 de març del 2010
Bloc: "Paraules i coses" de Pragmàtica
Enllaç web: http://enunciats.blogspot.com/2010/03/que-costa-aquesta-oferta.html
He decidit deixar la meva petjada aquí per comentar aquest article en relació a l’exercici proposat per l’assignatura Retòrica, Oratòria i Pragmàtica. Em sembla interessant, ja d’entrada, perquè relaciona la pragmàtica (un dels temes de l’assignatura que acabo d’esmentar) amb la publicitat (un dels temes centrals del nostre màster i que tant estem estudiant).
He escollit, d’entrada, aquest article, perquè m’ha atret l’atenció el cartell de la cadena de supermercats Carrefour al qual es fa referència. M’he le mirat (de lluny i sense prémer a sobre per ampliar la imatge) i he començat a llegir el text.
Vull fer esment, en primer lloc, a la diversitat de gènere que conté el
cartell: "Combina'ls com vulguis", "paga'n dos!" (masculí) i en canvi "comprant-ne 1 ampolla 3,84€" (femení). Estic totalment d’acord amb el nostre professor Xavier Laborda quan diu que no sap quin mot tenen al cap els anunciants de Carrefour. Finalment, sembla que es refereixin a “productes”.
Però les coses es poden fer ben fetes, i més si es tracta d’informació dirigida al públic. Sigui com sigui, Carrefour encara no ha arribat a les “alcachozas”, les “berengenas” o fins i tot al “croissant relleno de caca” del Mercadona.
Al que sí que ha arribat és a la publicitat enganyosa i al frau. He llegit la diversitat d’opinions dels alumnes en referència al preu que costa l’oferta:
5,12€ (dues respostes)
5,16€ (una resposta)
7,50€ (una resposta)
7,62€ (una resposta)
7,68€ (set respostes)
Jo també he tret la calculadora. He teclejat 2.56,
la X i després el 2. El resultat? 5.12. Però, i això de 7.68? Caram, 7 respostes. “Segur que deu ser aquesta l’opció correcta”, he pensat. “Què hi ha que no he vist?” M’he donat a mi mateixa la resposta: la lletra petita. He decidit ampliar la imatge i, efectivament, en un racó s’amagava el 3.84 (que multiplicat per dos és 7.68).
Com diu en Xavier, “la persona que va a comprar porta una moral escèptica”. I menys mal! Els que normalment fan la compra de casa s’acaben acostumant a aquestes ofertes enganyoses, a llegir la lletra petita, a malfiar-se de la publicitat. S’acaben regint per la màxima: “entre dos preus possibles, el més car és el probable.” Però, quin sentit té intentar enganyar el consumidor si aquest sap la veritat?
A l’article es diu que arribarà un dia en què no calgui ser un moralista per calcular les ofertes, perquè s'haurà promulgat una norma que obligui a escriure’n el preu total en un cos de lletra similar o superior al del preu per ampolla. Tant de bo!
La publicitat enganyosa m’irrita com a consumidora i com a persona. És per això que he estat sensible a aquest article i recomano llegir-lo. Penso que, en casos com aquest, el que hem de fer els compradors és divulgar-los (aquí en teniu un exemple http://hartodecarrefour.blogspot.com/) i, com ja s’ha fet en algun cas amb aquesta mateixa empresa (Carrefour), denunciar-los (aquí en teniu un altre http://www.que.es/almeria/201006041244-denuncian-carrefour-anunciar-virgen-extra.html).
Només prenent mesures com aquestes posarem el nostre granet de sorra per anar construint, mica en mica, una publicitat més sincera i justa. Perquè de moment no, Carrefour no ens va bé.*
*Al•ludeixo al seu lema “Carrefour et va bé”.
0 comentaris:
Publica un comentari