TANCAT PER FESTES

http://enunciats.blogspot.com/2010/10/tancat-per-festes.html

La pragmàtica es caracteritza pel seu caràcter interdisciplinari, ja que està estretament lligada a la semàntica i la sintaxis. Aquesta peculiar tricotomia pren com a punt de partida el llenguatge, el qual es manifesta immers en una situació comunicativa concreta, i es centra en relacionar els signes lingüístics i els objectes als que representen, procedents del món real, és a dir, el context en el que es situen els parlants i els emissors del missatge.

Aquesta fascinant combinació de disciplines preocupades per la parla, l'escriptura i el nostre coneixement del món en el que vivim és el que m'ha impulsat a estudiar tots els aspectes que tinguin a veure amb la comunicació lingüística i a escollir la primera entrada del bloc de pragmàtica titulada: "Tancat per festes".

El comentari del bloc es podria resumir en dos oracions:
1. La manca d'informació pot generar malentesos entre els parlants.
2. La importància del coneixement contextual (extralingüístic) és primordial per poder entendre el missatge en la seva totalitat.

La incòmoda situació que representa l'argument de l'entrada del bloc és deguda a un problema comú a la nostra societat: generalment, tenim per costum donar per sentat que les llengües funcionen com sistemes binaris lingüístics que proporcionen un significat extret a partir d'un signe lingüístic. No obstant, no sempre és així, ja que el context en el que es situen aquests signes lingüístics juga un paper rellevant dins la comunicació. Es poden obtenir diferents significats si tenim coneixement dels aspectes extralingüístics al missatge, i no només focalitzant-nos en el sentit gramatical d'aquest.
Així doncs, el full de paper enganxat al vidre de la botiga que deia “tancat per festes” representaria el signe lingüístic o missatge escrit, el qual és breu i concís. Potser per aquesta raó, el matrimoni de camperols, que serien els receptors del missatge, no acaben d’entendre els aspectes extralingüístics, els que no apareixen implícits a la forma escrita del missatge. Quina és la durada de les vacances? Quan s’obrirà la botiga? La manca d’informació impedeix que el matrimoni esbrini els dies exactes que la botiga romandrà tancada. La conseqüència del malentès situen als participants del acte comunicatiu en posicions oposades: l’emissor (o l’encarregat de la botiga) i el receptor (el matrimoni). Mentre que el botiguer considera que el missatge mostrava la informació requerida per entendre el significat, el matrimoni reivindicava el seu dret a ser informats amb més detall, ja que ells no eren originaris de la comarca i no coneixien les festes per les quals la botiga estava tancada.

En definitiva, es pot concloure que a l’hora d’informar és precís tenir en compte, no només la forma escrita correcta, també és important incloure dins el missatge informació extralingüística per a que els receptors entenguin tant la forma gramatical com la informació contextual.

Iria Villahermosa.