En llegir l’article Com desbloquejar un orador de Joana Rubio i Francesc Puigpelat de seguida em va venir el cap una conversa que vaig tenir amb un amic uns mesos enrere. Ell estudia Biblioteconomia i documentació i una de les assignatures que formen part de la seva carrera és Tècniques de comunicació. Em va explicar que la primera part de l’assignatura consistia en aprendre a redactar, i la segona, que desenvolupaven en aquells moments, en aprendre a parlar en públic. Després de les classes teòriques cadascun dels alumnes havia de preparar un discurs de temàtica lliure per dur a terme davant del professor i la resta d’alumnes.
La nostra conversa es va centrar, aleshores, en un dels alumnes que havien desenvolupat el seu discurs darrerament. El meu amic em va comentar que la seva exposició va resultar un desastre. L’estudiant va anunciar que el tema que tractaria era la situació política actual. Un tema que semblava adequat dins el marc acadèmic en que s’inseria el seu discurs. Però, un cop va començar a parlar, va explicar que la política és igual que Star Wars i va començar a establir correspondències incomprensibles entre una cosa i l’altra. De manera que el seu discurs cada vegada es complicava més i ell mateix s’acabava perdent.
Ara, després de llegir l’article de Rubio i Puigpelat, que tracta dels set punts que poden fer que un orador fracassi, em puc fer una idea de perquè aquest noi no se’n va sortir. En primer lloc penso que devia ser un noi insegur, que no confiava en la seva capacitat per parlar en públic. Això va fer que, pensant que la capacitat oratòria és innata, no és preparés prou el guió del seu discurs. De manera que, un cop en escena, nerviós, i amb un discurs poc preparat, s’acabés embolicant i el públic no entengués res del que explicava. Les parts del principi processal que van fallar en el seu discurs són: en primer lloc la inventio, ja que relacionar la política amb Star Wars no sembla massa adequat per a un registre acadèmic, en segon lloc la dispositio, el discurs no era prou coherent i no es comprenia, i, finalment, la actio, perquè va deixar veure la seva inseguretat.
Considero que llegir aquest article podria ajudar molt aquest estudiant a l’hora de preparar futurs discursos i millorar com a orador. De la mateixa manera que saber els elements bàsics que Phyllis Bentley a Public Speaking esmenta que ha de reunir tot bon orador, com conèixer el tema, ser sincer, tenir fluïdesa, parlar de manera clara o anar adequadament vestit. Però aquestes són qualitats que hauria d’anar adquirint un cop aprengués a preparar-se bé el seu discurs, tot adequant-lo a l’audiència, per tal de guanyar seguretat i poder desenvolupar-lo amb autodomini.
Cristina G. M.
0 comentaris:
Publica un comentari