ORADORS QUE ES MIREN EL MELIC I AUDITORIS QUE MIREN EL RELLOTGE

Maria Antònia Font Fernández


L'article de Rubio i Puigpelat (síntesi del seu llibre Com parlar bé en públic) m'ha recordat una reflexió que vaig escriure fa uns anys i que em plau de compartir. Tracta dos aspectes bàsics de la retòrica: la elocutio i l'actio. Exactament, critica la ''manca de capacitat de síntesi'' i el verbalisme, aspectes molt relacionats amb l'egocentrisme i la pedanteria dels oradors mediocres. La conseqüència principal d'aquesta ''estratègia'' (que ja trontolla a la dispositio) és que no s'aconsegueix captar l'atenció de l'auditori, sovint més ignorant en la matèria en qüestió que no pas l'orador. Espero que jo sí que me'n sortiré.



Casa meva, 21 de març de 2008

''Començà a llegir la seva gran llauna'' (Vida privada, J.M. de Sagarra)

[...]
Quan el producte lingüístic (diguem-ho així) és feixuc, quan conté massa palla que el pastor no sap retirar, diem que aquell producte és una llauna.
L'escriptor afanyat a escriure lletres i lletres, paràgrafs, folis i tot el que vulgui [ELOCUTIO] ha fet una gran feina de preparació [DISPOSITIO], però el públic lector o l'auditori no estan preparats per a assimilar tota l'erudició de l'erudit [ESTRATÈGIA]. Un discurs o text sense vida mata, mata les neurones dels receptors. [ACTIO]
Resulta que el conferenciant s'entreté planificant la seva exposició [DISPOSITIO], s'emociona de constatar el que sap i quant ocupa tot el seu bagatge de coneixements. [...]
Al final, l'entusiasmat conferenciant s'adona que haurà d'apressar la llengua [ELOCUTIO / ACTIO] si vol dir (que no comunicar) tot el que ha preparat [DISPOSITIO], tot el que sap explicar [ELOCUTIO]. Però decideix entaular batalla amb el temps cronològic, el pobre il·lús que creu que les agulles del rellotge no el picaran.
Però resulta que no és sols el temps, que li juga en contra, sinó també la paciència de l'auditori, que, amb una mica de sort, només s'adormirà. Per educació de no anar-se'n. Mentre no marxin una dotzena de persones de cop... és igual que badallin!
El temps camina per a alguns i vola per a altres; mireu si és relatiu! Passa el temps, però aquest temps és improductiu, comença a desfer-se abans que pugui realitzar-se en quelcom de profit... És la pèrdua del temps [...]. És la consumició més inútil del pas del temps... i d'un argument que en potència podia arribar molt lluny. Lents rellotges!