Dijous passat, després de classe, vaig anar cap a casa. A l’hora de sopar vàrem encendre la televisió: mirar Polònia és sagrat! Em va fer molta gràcia que el primer gag del programa parlés, justament, de l’oratòria i de conceptes que havíem tractat a l’aula. Acabàvem de parlar de les qualitats i les dificultats de l’orador i, fins i tot, ens havíem referit al problema de dicció que té Xavier Trias.
L’equip de Polònia, casualment, va retransmetre un gag on Trias era instruït en l’oratòria per l’expresident Jordi Pujol.* Després de diversos exercicis bucals, intents de pronunciació i un dur entrenament a base de flexions, el candidat a l’alcaldia de Barcelona aconsegueix dir la “R” perfectament. A partir d’aquest moment es dedica a introduir, en els seus discursos, tot de paraules amb R vibrant perquè l’audiència s’adoni que ja la pronuncia bé.
Però l’audiència no rep aquest canvi com era d’esperar, sinó que es posa de la banda d’Hereu i provoca que la popularitat de Trias baixi a les enquestes. S’arriba a una conclusió: “Està demostrat que els electors prefereixen candidats imperfectes”. I és que l’audiència és sobirana. Estem tips de veure com es deixen d’emetre programes, de representar obres de teatre, d’acabar amb carreres musicals... per la poca audiència adquirida.
Aquest vídeo m’ha fet recordar els articles que se’ns ha encomanat de llegir per demà. Pensem en aquesta oració: “Un bon orador sempre serà un simple parlador i estarà perdut si no sap captar l’audiència amb el seu cor i la seva ment (Wilson Mizner)”. L’orador, doncs, ha de saber com és l’audiència i què és el que vol. A partir d’aquí, intentar convèncer-la amb les seves tècniques. El primer pas, però, ha de ser convèncer-se a un mateix i confiar-hi.
L’article de Bentley ens ensenya a ser modestos i a admetre que no sabem de tot. Però això no és un defecte: la sinceritat agrada a l’audiència, així com també l’honestedat. I ja se sap, com diu ella mateixa: “For on the platform, as in ordinary life, you tend to receive what you give”.
Rubio i Puigpelat, per la seva banda, ens fan ser conscients de set prejudicis o bloquejos que cal que superar per seu un bon orador. En primer lloc, hem de tenir present que l’habilitat per parlar no és innata, sinó que es pot aprendre. D’altra banda, també és important que aprenguem a controlar els nervis i que els interpretem com un fet natural, no podem permetre que ens bloquegin. Rubio i Puigpelat també fan referència a la bona preparació del guió i a la utilització d’un llenguatge clar i natural, tant allunyat del que fan servir els polítics, per exemple. Com va dir Émile Coué: “Aprenguem a dir les coses amb traça, clarament, de forma senzilla i amb una determinació serena: parlem poc, però amb claredat; no diguem més del que és estrictament necessari.” Hem de tenir en compte, també, que l’ús de l’humor és positiu i no s’ha d’interpretar com un fet superficial. Els autors també esmenten la importància de la capacitat de síntesi i, finalment, ens diuen que l’orador es pot equiparar a l’actor: s’ha de preparar el discurs a la perfecció per intentar convèncer l’audiència. Com va dir Dale Carnegie, “Una persona que actua sota la influència dels seus sentiments sap projectar el seu jo real d’una forma natural i espontània. Un orador que demostra interès, sap despertar normalment interès”.
Si som capaços de trobar tots els ingredients, de superar aquests prejudicis, tindrem fet gairebé tot el pastís. Només ens faltarà posar la cirereta: el control de la veu, la fluïdesa, el vestit i la gestualitat.
Per ser un bon orador i satisfer l’audiència, doncs, hem de preparar un bon discurs en tots els àmbits, però sobretot ser nosaltres mateixos i mostrar-nos amb total seguretat. Si ho fem així, triomfarem. Perquè, com va dir Napoleó, “L’orador més gran del món és el triomf”.I potser sí que hem d’aprendre una mica del que ens diu el vídeo de Polònia. Tot i estar fet en clau d’humor, ens mostra que l’audiència decideix i, si pot ser, decideix posar la seva confiança en un orador que sigui tal com és ell en realitat. No obstant això... prefereixo que en Trias aprengui a dir la R!
0 comentaris:
Publica un comentari